Observatori

Hi ha hagut problemes, me diuen, per consultar els dos darrers apunts. Per aquells que amb tanta amabilitat s’han interessat pel seu continguts, reprodueixo de bell nou el darrer.
Fa pocs dies vaig comentar:

** La creu: condemnada o salvada?

La sentència ha fet córrer povalades de tinta. Opinions de tots els colors. No estic massa d’humor per afegir-me a la processó. Però quasi estic per donar gràcies.

Gràcies perquè impedeixen que la creu sia un dibuix més de la paret.

Gràcies perquè ara podem reivindicar la creu com a signe d’identitat.

Gràcies per reconèixer de forma tan solemne que per a molts la creu no és buida de significat.

Gràcies perquè ja mai més la creu presideixi la comèdia dels polí­tics de torn.

Ara podrem tornar a cantar ben fort: Vexilla regis prodeunt!