Observatori

** No tenc massa paraules per comentar aquesta imatge que avui he trobat mentre cercava altres coses. No m’ha esgarrifat sols pels cops de peu. És la presa en directe amb els mòvils. Hi ha una indecència extrema en el gest. La indecència per després poder comentar: Jo hi era! O per passar-ho immediatament a algú: Ho veus que l’hem feta!

És per aquesta mateixa indecència que cada cop més me fa basques la televisió; fins i tot els diaris. Pel cap més lleu, aquesta immediatesa dificulta la comprensió, perquè prescindeix de tota circumstància. I pel cap més greu, se col·loca part damunt la vida de la persona.

És la meva sospita: a més immediatesa, menys capacitat de comprensió. I així serà sempre més potent la indecència.

PS. No he estat capaç de retrobar l’adreça d’on he copiat la imatge. Això és una contravenció al codi dels internautes. En deman excuses.

** No és una expressió massa bella. Ho admet. Però és la que millor s’ajusta al sentiment que experiment, un matí sí i l’altre també, en repassar la llista de diaris de la carpeta del meu cercador

Les causes? Moltes, segurament. La repetició, la superficialitat, els apriorismes, els clixés, en serien algunes. Una sospita constant que se formula com a interrogant: ens informen de qualque cosa o ens volen fer beure el que ells ja han paït?

El professor R. Stichweh – que ahir va fer una conferència a la UIB – , a un dels seus articles sobre la societat mundial com a societat del saber o societat de la comunicació, recorda dues coses. La primera: que hi ha informació quan se dóna compte de l’esdeveniment d’un canvi en un sistema donat. La segona: que rebre informació és assumir aquell canvi en el sistema de saber que el destinatari posseeix.

No vos sembla que, confrontat amb el que passa, aquestes dues coses tan elementals desencadenen un allau d’interrogants?

** El professor Stichweh és un sociòleg destacat del corrent conegut com Teoria social de sistemes. Per més informació.