Observatori

Som un addicte de l’autobús. Per dins Ciutat és la manera més còmoda de desplaçar-se. A mi em dóna, a més, quasi un hora de lectura cada vegada que vaig i venc. I amb la freqüentació, ja se sap, els espais esdevenen familiars. Si un se topa amb persones conegudes, a la segona ocasió la conversa ja va més enllà de la metereologia. Aixìo si la prudència no vos ha fet capficar literalment en el llibre per evitar la xerrada. I podeu sentir, també, com per als altres resulta de familiar trobar-se dins l’autobús. Tot un mostrari. Des de les crí­tiques al govern i als governs, fins als detalls més í­ntims de la vida sexual. Hi és tot.

Ara, això de que volen posar propaganda atea als autobusos de Barcelona, m’ha emprenyat. Com també m’emprenyaria que hi posassen anuncis de torns de quarante-hores.

Reclam un espai públic.

I si és per fer doblers, que pugin deu cèntims el billet o que suprimeixin dues places d’assessors a l’ajuntament.