S’autobús
Som un addicte de l’autobús. Per dins Ciutat és la manera més còmoda de desplaçar-se. A mi em dóna, a més, quasi un hora de lectura cada vegada que vaig i venc. I amb la freqüentació, ja se sap, els espais esdevenen familiars. Si un se topa amb persones conegudes, a la segona ocasió la conversa ja va més enllà de la metereologia. Aixìo si la prudència no vos ha fet capficar literalment en el llibre per evitar la xerrada. I podeu sentir, també, com per als altres resulta de familiar trobar-se dins l’autobús. Tot un mostrari. Des de les crítiques al govern i als governs, fins als detalls més íntims de la vida sexual. Hi és tot.
Ara, això de que volen posar propaganda atea als autobusos de Barcelona, m’ha emprenyat. Com també m’emprenyaria que hi posassen anuncis de torns de quarante-hores.
Reclam un espai públic.
I si és per fer doblers, que pugin deu cèntims el billet o que suprimeixin dues places d’assessors a l’ajuntament.
April 26th, 2009 at 18:39
A mi m’agrada el metro. Visc a Barcelona. S´altre dia a les 7 des matÃ, només érem 6 joves beguts, 4 immigrants que anaven a fer feina i jo.
Els immigrants amb roba de feina i cara de cansats. Els joves, vestits de pobres i adormits. Calçons Marithé François Girbaud amb els baixos romputs. Dormen tots manco una que no duu sabates, sinó calcetins gruixats i els sostens a la vista. Ella s’asseu damunt un que es desperta i treu un porro.
Noltros els miram, però els és igual. Ella va passant damunt ells i s´hi aferra. Un es llepa un dit i el posa dins el nas d´un que dorm mentre ella crida: Hem arribat, hem arribat…. per fer una broma!!!!. Ningú es desperta. Tenen una trentena d’anys. Només es desperten quan ell treu un centÃmetre de porro i el prova d’encendre.
Semblen joves però fan cara de vells, com si la nit els hi pesi. Els immigrans xerren fluixet sobre els papers i la por d’haver de tornar. No els hi pesa la nit, sinó la vida.
I jo no faig res més que mirar. Com sempre, Jordi.
Molt contenta de poder llegir el que escrius. M´he sindicat.
En Toni de Muro me va dir que eres a internet.
August 5th, 2009 at 13:53
M’agraden molt aquests escrits
grà cies per el teu esforç en fer aquest blog.