Correccions
Hi ha hagut problemes, me diuen, per consultar els dos darrers apunts. Per aquells que amb tanta amabilitat s’han interessat pel seu continguts, reprodueixo de bell nou el darrer.
Fa pocs dies vaig comentar:
** La creu: condemnada o salvada?
La sentència ha fet córrer povalades de tinta. Opinions de tots els colors. No estic massa d’humor per afegir-me a la processó. Però quasi estic per donar gràcies.
Gràcies perquè impedeixen que la creu sia un dibuix més de la paret.
Gràcies perquè ara podem reivindicar la creu com a signe d’identitat.
Gràcies per reconèixer de forma tan solemne que per a molts la creu no és buida de significat.
Gràcies perquè ja mai més la creu presideixi la comèdia dels polítics de torn.
Ara podrem tornar a cantar ben fort: Vexilla regis prodeunt!
December 10th, 2009 at 07:51
Grà cies per donar una altra visió de les coses. La creu buida de significat és la que fa relcamar uns sagraments que s’han convertit en fites socials i no en vincles religiosos de l’home amb Déu. Tal vegada aquest toc d’atenció farà reflexionar els més refredats alhora de repensar els seus compromisos. De tota manera, la meva visió més planera de les coses em provoca certa tristesa quan cerc omplir un buit a la paret, que no era més que un sÃmbol de salvació i llibertat entre els homes.